RESTAURANTS I BARS

Els restaurants i bars són espais molt propicis als furts, ja que es tracta d’establiments amb una gran afluència de públic en hores molt concretes en què el personal està centrat en l’atenció als clients i els lladres poden actuar amb facilitat i amb poc risc de ser descoberts. El mateix passa quan es troben tancats, ja que els equipaments i el valor dels vins o altres productes gourmet disponibles en els rebosts solen ser molt atractius per als lladres.

D’aquí la importància que aquests espais estiguin equipats amb sistemes de seguretat que redueixin al mínim el risc de totes les tipologies de robatori a què s’enfronten:

• Furts menors. No requereixen planificació prèvia. Els elements sostrets, pertanyents a clients o a béns del propi restaurant, solen tenir baix valor.
• Assalts planejats. El seu objectiu són objectes valuosos i diners en efectiu. Poden posar en perill a clients i personal.
• Robatori sistemàtic. Implica la sostracció de petites quantitats de diners (propines o efectiu de la caixa) per part d’algun membre del personal.

Els sistemes de seguretat dissenyats per evitar aquests robatoris en restaurants han de, abans de res, ser discrets. És important que resultin visiblement dissuasoris per als possibles infractors però que els comensals no se sentin vigilats. Han d’integrar diferents elements:

1. Sistemes d’alarma que contraresten els robatoris, sorprenguin als lladres i permetin que l’staff del restaurant i la policia actuïn en el menor temps possible per evitar que el robatori es dugui a terme.
2. Sistemes de videovigilància que dissuadeixin i permetin identificar possibles lladres externs. Són també una excel·lent mesura per controlar els moviments del personal en zones del restaurant on hi ha diners o elements de valor.
3. Un “botó de pànic” o alarma silenciosa que alerti les autoritats en temps real quan es produeixi un robatori.
4. Sistema d’alarma amb sensor de moviments que avisi sobre la presència d’intrusos quan no hi ha ningú a l’establiment.
5. Control d’accés consistent en un sistema de claus electròniques i altres dispositius que impedeixen l’accés de persones no desitjades a llocs restringits.
6. Les portes, finestres i accessos a les zones crítiques han d’estar protegits amb controls d’accés electrònics i/o detectors que enviem un senyal d’alarma quan algú els traspassi.
7. Detectors de fum i de gas.